L’equilibri entre salut i sostenibilitat econòmica és imprescindible, i cal evitar que la regulació acabi fent inviable el servei en determinats espais.

Isaac Guerra, president de l’Associació Catalana de Vending i Unattended, defensa un marc regulador proporcionat per a un sector que reivindica la seva capacitat d’adaptació, traçabilitat i control davant el debat sobre les restriccions en la venda de determinats productes a les màquines de vending. En aquesta entrevista abordem amb ell els principals indicadors del moment actual del vending a Catalunya, les tendències que marcaran el desenvolupament del sector i els reptes regulatoris, qualitatius i de salut que poden condicionar el futur del vending i l’unattended a casa nostra.

Quin és l’estat actual del sector del vending a Catalunya?

Si hagués de resumir el moment actual del vending i unattended a Catalunya, quins indicadors li semblen més rellevants?

Entre els indicadors més rellevants, destacaria l’increment de la facturació després de la recuperació postpandèmia, amb creixements que situen el vending català per sobre del 10% en molts operadors, principalment pel creixement del tiquet mitjà, més que no pas per un augment del nombre d’usuaris. També és molt significativa l’existència de milers de punts de servei actius al territori, així com l’increment del consum per màquina, impulsat pels pagaments digitals i per assortiments més amplis.

A tot això cal sumar l’expansió dels micromarkets, els coffee corners i les smart fridges, que ja representen un percentatge creixent del volum total, així com una inversió continuada en tecnologia. Aquesta aposta es tradueix tant en la incorporació de connectivitat com en màquines energèticament eficients i sistemes de pagament avançats, fins al punt que avui gran part de les màquines noves ja integren telemetria i solucions de pagament cashless.

Finalment, i igualment important, cal destacar l’alta ocupació i l’estabilitat laboral dins del sector.

Tot plegat confirma que el vending i l’unattended som un segment robust del foodservice, amb capacitat d’innovació i un futur de creixement sostingut.

Quina lectura fa d’aquest moment que viu el sector?

La lectura és clara: el vending i l’unattended han deixat de ser un servei complementari per convertir-se en un canal de foodservice propi, amb capacitat de competir en conveniència, qualitat i eficiència. El sector viu un moment de maduresa tecnològica, de creixement sostingut i de redefinició del model de servei. A això s’hi suma la diversificació de canals, amb el creixement dels micromarkets, els coffee corners, les smart fridges, les màquines de menjar fresc i les solucions híbrides, així com una professionalització més gran, amb més inversió en manteniment, qualitat del producte i experiència d’usuari. 

Quines tendències veu més determinants en el creixement del vending i l’unattended a casa nostre?

Les tendències que marcaran el creixement del sector passen, en primer lloc, pels pagaments digitals i la integració amb aplicacions. També serà determinant l’impuls d’una oferta saludable i fresca, especialment en l’administració, centres de salut i espais públics, així com l’automatització logística i l’ús de dades per optimitzar rutes i assortiments. A més, cal tenir en compte l’expansió dels coffee corners i smart fridges com a alternativa flexible a la cafeteria tradicional, amb una atenció especial al control de la merma.

La sostenibilitat també tindrà un paper central, tant pel que fa a l’ús de materials reciclables com a l’eficiència energètica i la reducció del malbaratament, mentre que la implementació de la intel·ligència artificial en els processos, tant de gestió operativa i de l’oferta comercial com d’interacció amb l’usuari, serà un altre factor clau.

Existeixen barreres que puguin frenar aquest desplegament del sector?

Les principals barreres són una regulació poc adaptada i, sovint, allunyada de la realitat del nostre canal; els costos d’equipament de les noves tecnologies, que encara són elevats; uns preus de venda massa baixos, que sovint i en gran mesura dificulten la millora substancial de la qualitat del producte a les màquines de begudes calentes o la incorporació de productes més saludables, habitualment més costosos; i una percepció encara antiquada del vending en alguns segments.

Com cal regular l’oferta saludable i la venda de begudes energètiques al vending?

En el debat sobre “menjar saludable” a les màquines de vending, què entén el sector per una oferta equilibrada?

Quan el sector parla d’una oferta equilibrada, es refereix, en primer lloc, a una varietat real, amb opcions saludables, però també amb productes tradicionals que el consumidor demana. També apel·la a la proporcionalitat, és a dir, a percentatges d’oferta saludable que siguin raonables i aplicables a tots els entorns de la mateixa manera, i no només al vending. A més, defensa criteris basats en l’evidència, i no en percepcions o prohibicions indiscriminades, així com flexibilitat segons la ubicació, perquè no és el mateix un hospital, una universitat, una indústria o un aeroport.

Quins criteris, doncs, haurien de guiar una regulació realista d’aquesta oferta saludable?

Una regulació realista hauria de basar-se en una classificació nutricional objectiva, com ara Nutriscore o els semàfors nutricionals, en percentatges d’assortiment que permetin la viabilitat econòmica, en períodes d’adaptació suficients per a operadors i proveïdors i en el diàleg amb el sector abans d’implantar canvis. Aquí és on pren especial rellevància l’associacionisme i el treball d’entitats com l’ACVIU davant les administracions, per traslladar la realitat operativa de les empreses i contribuir a definir mesures aplicables, proporcionades i ajustades al funcionament real del sector.

Si s’endureixen els requisits sobre sucre, sal, greixos, … com pot adaptar-se el sector sense perdre viabilitat?

L’equilibri entre salut i sostenibilitat econòmica és imprescindible, i cal evitar que la regulació acabi fent inviable el servei en determinats espais.

Hem demostrat que som un sector amb una àmplia capacitat d’adaptació, i en aquest cas això passa per la reformulació de productes amb els fabricants; per la introducció de noves categories com snacks proteics, fruita tallada, plats frescos o begudes sense sucre; per la segmentació dels assortiments segons l’entorn i la franja horària; i l’increment de l’ús de tecnologia de conservació que permeti ampliar l’oferta fresca.

Ara bé, cal tenir present que els operadors de vending només poden treballar amb l’oferta disponible al mercat: no són productors d’aliments. Per tant, des de l’administració cal incidir també en l’origen de la producció alimentària, i no limitar-se a exigir un determinat layout a les màquines quan hi ha una manca clara de referències que s’adaptin a les altes exigències normatives.

Amb relació a propostes com la de prohibició o limitació de la venda de begudes energètiques, quin és el posicionament de l’ACVIU? Quines alternatives reguladores considera més efectives i proporcionades?

Prohibir no és la solució. Les alternatives més efectives i proporcionades passen per la restricció per edat amb sistemes de control digital quan sigui necessari, per oferir informació clara sobre el contingut de cafeïna o altres ingredients i les recomanacions de consum, per limitar-ne la ubicació en entorns sensibles, com els centres educatius, i per establir codis de bones pràctiques consensuats amb administracions i fabricants. El vending és un canal regulable i traçable, i això permet aplicar mesures intel·ligents sense recórrer a prohibicions que generen mercat informal o desplaçament del consum.

Com millorar la imatge de qualitat del vending?

El vending ha avançat molt en qualitat i experiència, però encara arrossega alguns prejudicis. Quines mesures creu que són clau per consolidar una percepció d’oferta “de qualitat” davant d’administracions i consumidors?

El sector ha de continuar parant atenció en els assortiments,  treballar amb productes de proximitat, frescos i de marca reconeguda, amb marges suficients perquè siguin assequibles per a l’usuari i rendibles per a l’operadora. També és essencial reforçar la transparència, amb informació nutricional clara, traçabilitat i una comunicació visual moderna. En aquest sentit, les noves tecnologies mòbils i les pantalles tàctils de les noves generacions de màquines permeten oferir molta més informació a l’usuari.

Què més cal perquè el vending es consolidi com un canal equiparable a qualsevol punt de venda modern?

Igualment important és posar la tecnologia al servei de l’experiència, amb màquines més ràpides, fiables i intuïtives, i consolidar estàndards de servei exigents en temps de resposta, neteja, manteniment i reposició. A tot això cal afegir-hi la col·laboració amb administracions i empreses per definir criteris objectius i assolibles de qualitat, sostenibilitat i salut. El vending d’avui pot oferir una experiència equiparable a qualsevol punt de venda modern; el que cal és equiparar oferta i preus a la resta de punts de venda.