El vending pot ser una eina clau per facilitar eleccions més saludables, però només si l’oferta de l’entorn és coherent i va acompanyada d’educació nutricional. En aquesta entrevista, Inés Navarro Blanch, dietista-nutricionista i coordinadora del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, CoDiNuCat, analitza com les màquines expenedores poden contribuir a crear entorns alimentaris més saludables i útils per al consumidor, tant en la seva oferta com en la manera d’escollir.

Què vol dir menjar saludable i quins criteris el defineixen?

Quan parlem de “menjar saludable”, de què estem parlant exactament?

La definició de “menjar saludable” fa referència a aquella alimentació suficient, completa, equilibrada, segura i sostenible, basada en aliments frescos, de temporada i d’origen vegetal, que cobreix les necessitats nutritives sense excessos i preveu malalties. Un exemple és la dieta mediterrània.

Com identificar aliments saludables: criteris nutricionals clau

Quins són els criteris per identificar aliments saludables?

Els criteris clau per definir-lo clarament per al consumidor són:

• Prioritzar, com a base de l’alimentació i en la planificació de cada àpat, les fruites, les verdures i les hortalisses de proximitat i de temporada, així com els llegums, els fruits secs i els cereals integrals.
• Reduir al mínim el consum d’aliments processats, evitar els ultraprocessats i optar preferentment per aliments poc o gens processats.
• Escollir lípids o greixos saludables, amb l’oli d’oliva verge extra com a greix de referència.
• Reduir el consum de carns vermelles, carns processades, sucres afegits, sal i greixos saturats.
• Fer de l’aigua la beguda principal.
• Consumir productes locals i de temporada per reduir l’impacte ambiental, incorporant el concepte de sostenibilitat en les decisions alimentàries.
• Fer una compra sostenible i responsable, i evitar el malbaratament alimentari.

D’acord amb això, una dieta saludable depèn més d’escollir productes concrets o de construir hàbits i patrons de consum?

Parlem sempre d’alimentació saludable, ja que la paraula, o concepte de dieta, aniria més enfocada a un règim alimentari per finalitats terapèutiques. Per tant, una alimentació saludable es defineix com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.

Quan parlem, però, de l’acte de menjar, aquí sí que hi entra també un procés nutritiu, amb connotacions importants de convivència, patró alimentari, plaer, relacions afectives, identificació social, religiosa, on es configuren el comportament alimentari.

Quan un aliment deixa de ser saludable i es converteix en ultraprocessat?

Llavors, quan un producte deixa de ser saludable?

Es pot considerar que un aliment deixa de ser saludable, principalment, quan es transforma en un ultraprocessat. En aquest punt l’aliment perd la seva qualitat nutricional original a causa de l’addició de substàncies com sucres, greixos de baixa qualitat, additius i sal, convertint un aliment fresc en una preparació dissenyada per ser molt gustosa, saborosa, però nutricionalment pobre.

I quin paper juguen la ració/porció, la freqüència de consum i el conjunt de la dieta en la transformació d’un producte a poc saludable?

El concepte ració-quantitat-qualitat-freqüència és un requisit indispensable per mesurar la qualitat de la dieta i avaluar la ingesta dietètica real. Ració, porció i freqüència són bàsics per traduir el consum d’aliments en quantitats de nutrients i faciliten que els investigadors puguin relacionar el conjunt de la dieta amb malalties no transmissibles, com ara la diabetis, l’obesitat o les malalties cardiovasculars.

• Una porció: la quantitat exacta d’aliment que es consumeix.
• Una ració: la quantitat recomanada o estandarditzada d’un aliment, per exemple, la mida de la porció en una etiqueta nutricional.
• La freqüència: quantes vegades es consumeix l’aliment per dia, setmana o mes.

Tots aquests conceptes es recullen en qüestionaris i enquestes dietètiques, o registres alimentaris, sobre les “quantitats dels aliments i la mida de les porcions” per assegurar que els qüestionaris i la informació obtinguda siguin precisos.

Puntualment, un producte “ultraprocessat” pot encaixar en una dieta saludable?

La composició nutricional i el grau de processament fan referència als nutrients i al contingut nutricional que aporta un aliment, com per exemple proteïnes, greixos, hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals o quantitat de sucre, sal i greixos saturats.

Aquesta composició determina directament l’efecte d’aquell aliment sobre la salut de la ciutadania. Per tant, un ultraprocessat pot formar part d’una dieta saludable sempre que la freqüència de consum d’aquests aliments en concret sigui ocasional, en petites quantitats i dins d’un patró d’alimentació i estil de vida equilibrat.

Com llegir l’etiquetatge nutricional per escollir aliments més saludables

Quins reclams de l’etiquetatge alimentari poden semblar saludables sense ser-ho necessàriament?

Hi ha molts missatges que poden semblar saludables, però que són enganyosos o confosos. Els més habituals, i que en general tots coneixem, són “baix en greix”, “light”, “sense sucres”, “sense sal afegida”… I això no vol dir que siguin més saludables, ja que potser un producte és més baix en sucre però més alt en sal o en greixos, etc.

Què s’ha de revisar a l’etiqueta d’un producte per saber si és saludable?

Per prendre decisions degudament informades a l’hora de comprar aliments, tenim a disposició de la ciutadania eines i elements clau que són molt més fiables que els missatges publicitaris:

1. La llista d’ingredients, la més important, ordenada de més a menys quantitat, i que diu realment què porta aquest producte:
   • Quantitat dels ingredients que hi trobem, molts o pocs ingredients.
   • Si els coneixem, o són ingredients que no hem sentit mai.
   • Reconèixer el primer ingredient, que és el principal.
2. La informació de valors i composició nutricional, que informa de dades com:
   • Sucre, sobretot “sucres”.
   • Greixos saturats.
   • Sal.
   • Fibra.
3. Sistemes d’identificació de la qualitat dels productes, com el Nutri-Score, sistema d’identificació amb escala de colors i útil també per:
   • Comparar productes similars ràpidament.
4. Altres eines, com aplicacions mòbils.

Publicitat alimentària i educació nutricional

Des del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 s’ha plantejat limitar la publicitat d’aliments considerats poc saludables, especialment en determinats entorns o franges dirigides a menors. Com valoren aquesta mesura?

La mesura és positiva i necessària perquè és una protecció cap als infants davant la influència de la publicitat de productes poc o gens saludables. Aquesta regulació reforça un entorn alimentari més saludable, sostenible i segur, especialment si s’acompanya d’educació alimentària i bons hàbits.

Què és més efectiu per promoure una alimentació saludable: limitar la publicitat d’aliments poc saludables o fomentar l’educació nutricional?

El missatge més coherent estaria dins d’una combinació d’ambdues, ja que, per un costat, es tracta de restringir la publicitat enganyosa i, per l’altre, d’evitar la desinformació que al final fa que el consumidor no sàpiga què escollir o quina és la millor opció.

També cal considerar el missatge més educatiu, que seria el de promoure opcions i hàbits saludables en general.

Com influeix l’entorn alimentari en les decisions de consum?

Fins a quin punt l’entorn alimentari condiciona les decisions dels consumidors? La disponibilitat de productes, la visibilitat o la facilitat d’accés influeixen realment en el que acabem consumint?

L’entorn alimentari influeix molt en el que mengem, què comprem i com cuinem, i sovint més, que la mateixa voluntat.

Moltes vegades, l’elecció voluntària, també està coaccionada en funció de la disponibilitat: menges el que tens a mà; de la visibilitat: el que veus, et ve de gust; de la facilitat de compra:  tries el que és més ràpid i còmode; i en gran part també del preu i promocions. Tot això condiciona que moltes decisions siguin automàtiques i no conscients.

Cal reforçar els missatges d’opcions més visibles i saludables, petits canvis del nostre entorn faran que menjar millor, de proximitat i sostenible, sigui més fàcil.

I ara que ja tenim clars els criteris, com pot contribuir el vending a facilitar eleccions compatibles amb una dieta saludable?

El vending pot ser un aliat com a proposta, que pot facilitar una dieta saludable si combina amb un conjunt de conceptes i mesures que ajudin al consumidor a saber i poder escollir la millor opció:

• Bones opcions disponibles, saludables i sostenibles.
• Bona visibilitat, imatge del producte, presentació, identificació clara d’ingredients, etc.
• Formats i preus adequats, petites quantitats, preus coherents.
• Informació clara del producte, que no porti a engany comercial 
• Assortit de productes, informació nutricional, mida de les racions, col·locació dels productes o educació del consumidor, etc.

Un vending saludable no depèn només d’un factor, sinó de la combinació de la venda-assortit, informació del producte, racions de presentació, col·locació estratègica d’espais, i educació. L’objectiu és que l’opció saludable sigui la més fàcil, visible i atractiva per al consumidor.

El nou Reial decret sobre alimentació saludable i vending

El nou Reial decret estableix criteris nutricionals per a la restauració en determinats centres i inclou també els serveis de vending. Com valoren aquesta iniciativa des del Col·legi?

En temes generals, la valoració és molt positiva, per què és una bona mesura i sobretot és una manera de protecció a la ciutadania. El RD pot arribar a ser un pas important en salut pública perquè:

• Establirà criteris nutricionals amb uns mínims i de caràcter obligatori.
• Hi haurà presència i disponibilitat dels aliments més saludables, així com educació nutricional de la ciutadania.
•  La limitació de productes amb més presència de sucre, sal, greixos, etc.
• L’obligatorietat de reducció de la presència d’ultraprocessats i amb limitacions de freqüència de consum.
• Incorporació de la regulació del vending amb propostes pels usuaris d’opcions saludables, informació dels productes de les màquines expenedores.
• Promoció d’entorns que facilitin al consumidor a prendre decisions més saludables.

Des del Codinucat, creiem que aquest RD i les mesures que comportaran, podran ajudar a prevenir l’obesitat, i les malalties relacionades amb l’alimentació, fomentant així hàbits saludables ja des dels ben petits. L’OMS i altres organismes destaquen aquest tipus de polítiques com a molt efectives i amb un missatge d’igualtats.

Ara bé, tot i ser positiva, hi podem destacar alguns punts que podrien ser delicats:

• Impacte real: quin control i seguiment s’implantarà.
• Acceptació per part dels usuaris i de la ciutadania: hi haurà acceptació del canvi?
• Costos i logística de compra: quins costos suposarà o pot suposar?

Cal entendre que aquesta mesura, aquest RD, no ho soluciona tot. Tenir adherència a uns hàbits també depenen de l’entorn familiar i social.

Per acabar, fins a quin punt les mesures aplicades dins d’un centre, com la regulació de l’oferta en màquines de vending, poden contribuir a millorar els hàbits alimentaris si a l’entorn exterior, a supermercats, botigues de conveniència,… continuen oferint opcions menys saludables amb facilitat?

Les mesures dins d’un centre educatiu són necessàries i útils, però no tindran l’impacte esperat, si l’entorn que l’envolta no s’adapta als nous canvis i propostes seguint un model de consum i venda a més saludable.

Si la màquina expenedora ofereix fruita, iogurts naturals i Snack saludables, és més probable que el consumidor acabi optant per una de les opcions proposades, però la influència del màrqueting i la facilitat d’accés continua present i no hauria de contrarestar els hàbits fomentats dins del centre.

Tota proposta de mesura imposada o voluntària funciona millor si les acompanyem d’una educació nutricional i si hi ha coherència amb l’entorn exterior (polítiques locals, supermercats, cantines escolars, etc.), si no es poden millorar temporalment els hàbits per fer-los sostenibles al temps i a llarg termini, és molt més difícil i complicat.